RINCÓN DE ENTREVISTAS | ALFRED BOSCH, president ERC Barcelona

alfred1<<He estat quatre anys parlant amb una pedra: Rajoy>>

Escriptor, veí de Ciutat Vella, 55 anys i pare de dos adolescents. Va donar el salt a la política fa només cinc anys com a portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats, d’on  va ser expulsat diverses vegades per parlar en anglès, per parlar en català, per mostrar una estelada… Tot i així, ha estat incansable en la defensa dels drets dels catalans i de la independència de Catalunya. L’any 2015 va presentar-se com a candidat a l’alcaldia de Barcelona. No va guanyar, però va triplicar el nombre de regidors d’Esquerra amb els quals  treballa braç a braç  pel canvi: el canvi real.

Novel·lista, assagista, professor de la Universitat Pompeu Fabra… No estava vostè més tranquil que en política?
(Riu) Hi ha dies per a tot! A les meves novel·les m’agrada parlar d’aquells mons que no es veuen a simple vista. Aquells que ens parlen de la diversitat, de la multiculturalitat, de la necessitat de viure amb dignitat siguin quines siguin les teves circumstàncies. És molt important posar la dignitat per davant de tot, inclús quan has de lluitar contra la pobresa i les situacions molt complicades. I en política també és molt necessària. Vaig entrar en política perquè creia que era un moment molt interessant i  s’estaven movent moltes coses. Ho vaig fer d’una  manera independent, sense carnet, però defensant Catalunya amb el programa d’ERC al Congrés dels Diputats. He estat quatre anys picant pedra i parlant amb una pedra: Rajoy.

I va passar-se a la política municipal…
ERC va obrir primàries per escollir candidat a l’alcaldia de Barcelona i em van convidar a presentar-hi la meva candidatura. Esquerra m’havia donat molt, i vaig creure que era un bon moment per defensar el seu projecte: la Barcelona del canvi real i capital d’un nou país.

Però el canvi no era Ada Colau?
Això va pensar molta gent. De fet, al Carmel i a la Teixonera en té molts de seguidors. Però les bones intencions no són suficients. La política d’Ada Colau és la política del run run. Ella va demanar la gestió de la ciutat i és el que li exigim: que gestioni. Li vam donar el nostre suport, però de moment només tenim anuncis. No serveix de res parlar de refugiats si el tema acaba només amb una pancarta; de res serveix parlar d’habitatge digne si al final el tema acaba amb una piulada al Twitter que culpabilitza els mossos pels desnonaments; de res serveix dir que són el govern del canvi si acaben pactant amb el PSC què és qui ens ha portat fins  aquí.

I què proposa vostè?
Barcelona és un gran motor econòmic, social, cultural, polític… I l’hem d’aprofitar. Després d’un any i mig de govern de Barcelona en Comú, cada vegada tenim més clar que haurem de liderar el canvi real.

Com ho faran? És possible un govern alternatiu?
Vam fer una proposta de govern a l’alcaldessa per canviar les coses de veritat, però va estimar-se més la continuïtat que representa el PSC. A hores d’ara, nosaltres estem disposats a escoltar tothom, però veig difícil un govern alternatiu. Jo crec que n’hi ha prou amb gestionar la ciutat amb seny, què és el que representa Esquerra. Estem en un moment molt important. Barcelona és la capital d’un nou país i hem de ser lleials i treballar plegats amb la Generalitat. Això no és nou, ja ho feia Pasqual Maragall!

alfred2I per al Carmel i la Teixonera, treballaran?
Al districte tenim un molt bon equip de consellers que està fent molta feina de proximitat per conèixer de primera mà el que  preocupa als veïns. En el nostre full de ruta tenim com a prioritat la defensa i la millora de l’espai públic. Estem treballant pel cobriment de la ronda de Dalt, per la reforma de la Rambla del Carmel, per potenciar l’espai del Ranxo, per tirar endavant la construcció del Casal de barri del Carmel, i per millorar l’accessibilitat tant com   puguem. Fins i tot hem iniciat  una campanya a Facebook per detectar tots els escocells del districte que no tenen arbres! El Carmel i la Teixonera s’ho mereixen. Són barris amb gent molt autèntica. Sempre he pensat que aquí no hi ha hipocresia. La majoria de gent s’ha hagut d’espavilar per sobreviure. I a sobre, són persones que no solament  s’han ocupat de la seva llar, sinó que han contribuït a construir el barri. Això es percep a l’ambient!

Creu que el petit comerç és una prioritat d’aquest govern?
No. Però crec que tampoc ho era en la legislatura anterior amb Xavier Trias. Es van potenciar les grans superfícies què és el pitjor que li pots fer al petit comerç. És cert que Ada Colau està intentant frenar això, i nosaltres li donarem tot el suport. Però tornem una altra vegada al mateix: gestos sense resultats. Els comerciants paguen un munt d’impostos, han de donar feina de qualitat, passen un munt d’hores rere el taulell, i clar, després veuen com s’està gestionant el top manta o la problemàtica de les terrasses, i és lògic que es posin en peu de guerra!

Quina polèmica ens espera aquest Nadal?
(Riu) Nosaltres no serem pas qui l’engeguem! És precisament això el que no volem: soroll sense gestió. Que si pista de gel, que si llums de Nadal, que si pessebres, que si estàtues franquistes al carrer… Som totalment partidaris dels debats simbòlics, però hi ha  coses que no calen perquè no s’entenen. Nosaltres els advertim, però no hi ha manera.  Crec que seria un bon desig per Nadal demanar que es comenci a treballar de veritat pel canvi real de la ciutat.

alfred3.png

©FrankPebrett
Fotos: Núria Millàs

Esta entrada fue publicada en RINCÓN DE ENTREVISTAS. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s