RINCÓN DE ENTREVISTAS | EMI ESCUDER, una sardanista fins a la medul·la

emi_1<< La sardana és una forma de vida, sóc sardanista fins a la medul·la >>

Va néixer a Barcelona l’any 1953 al bell mig de l’Eixample i ha viscut tota la vida al barri del Carmel. És una persona apassionada, solidària i compromesa amb tot el que fa. Una referent de la sardana al barri del Carmel, a Horta i a tot el districte. Va ser guardonada amb el Premi Horta-Guinardó 2011 i el Premi Sinatrahem 2017 per la seva lluita incansable per la cultura catalana. Ella, com la sardana, no solament ha aconseguit unir els veïns i els barris amb les mans, sinó que també ho ha fet amb el cor.

Com arriba al barri del Carmel?
Vivia en un pis antic i de lloguer al carrer de Londres. Els meus pares van decidir embarcar-se en l’aventura de tenir un pis de propietat i vam venir al carrer de Dante, al Carmel. Aquí he viscut tota la meva vida. Vaig estudiar a l’escola Ruiz de Alda, ara CEIP Carmel, i he vist la gran transformació d’aquest barri.

Quan comença la seva passió sardanista?
Havia vist ballar sardanes alguns dies de festa que baixàvem a Barcelona, i tot i que em fascinava, no gosava acostar-m’hi. Va ser, llavors, quan vaig portar el meu fill a l’escola de sardanes d’El Corte Inglés i vam entrar per primera vegada en contacte amb una colla sardanista. Jo estava a l’atur i, a banda que volia conèixer aquest món per satisfacció personal, em va semblar una oportunitat per formar-me i dedicar-m’hi professionalment!

emi_2.pngI ho va aconseguir.
Sóc sardanista fins a la medul·la! (Riu). Ara fa 30 anys que em dedico a l’ensenyament de sardanes. Faig classes al Casal de la Gent Gran del carrer de Tolrà, a l’Esplai de La Caixa del carrer de Farnès i al Centre Cívic Matas i Ramis d’Horta. També participo amb els meus alumnes en totes les festivitats del districte que puc. La sardana per a mi és una forma de vida. Un cop que entres a la rotllana, o no t’agrada o t’enganxa de manera que ja no en pots sortir.

Un ball que uneix les persones…
És una dansa on  balles amb persones amb les quals segurament no hi tens res a veure, però que t’agafen les mans per construir un projecte comú: la sardana. És una dansa que té unes normes determinades, en la qual tothom pot participar. Que persones de diversos orígens ballin una dansa com aquesta és perquè, principalment, s’ho passen bé!

En els temps que corren, és també una dansa reivindicativa?
Sabem que la sardana va ser prohibida durant la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, només perquè era part de la cultura catalana. Això va fer que la població la fes servir com a signe de resistència. Malgrat els temps que vivim, crec que avui dia no te raó de ser en aquest sentit…

La gent jove també balla sardanes?
Sí que hi ha gent jove que balla sardanes, generalment a colles que es dediquen a la competició. El problema de la sardana, al meu parer, és que se l’ha sacralitzat massa. Vista des de fora pot semblar avorrida, però no ho és pas! Crec que podríem fer tallers per a infants i assegurar el futur d’aquesta tradició tan bonica i tan nostra.

Però, la sardana actual la va inventar un músic de Jaén, no?
Amb matisos. Pep Ventura era un gran músic que tocava en una gran orquestra i, com tots els músics, feia de tot! És per això que, davant els nous ritmes que s’imposaven vinguts de fora a final del segle XIX, va reformar la cobla amb nous instruments de vent i va donar més categoria a la sardana. Va néixer a Jaén simplement perquè el pare de Pep Ventura era militar i hi estava destinat, però tota la família era de Roses. Malgrat tot, la primera sardana llarga documentada és de mitjan segle XIX i la va compondre el músic català Abdó Mundí.

emi_4.pngAra, fins i tot, tenim una sardana que versiona Despacito
(Riu). La Cobla Contemporània és la que sol fer aquestes versions sardanistes de cançons pop. A mi m’agraden sempre que estiguin ben fetes. La qüestió és arribar a la gent, i si això passa per Despacito, endavant!

Vostè és presidenta del Grup Sardanista d’Horta. Què fa aquesta entitat quasi centenària?
Des de l’any 2002 sóc presidenta del Grup Sardanista d’Horta i, darrerament, també de la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona. Horta era un municipi independent fins que, al 1904, va ser annexionat a Barcelona, per tant, amb una majoria de població autòctona. L’any 1923 un grup de gent provinent d’entitats com l’Ateneu, el Foment i els Lluïsos, van fundar el Grup Sardanista d’Horta per fomentar la sardana mitjançant tallers i ballades. A tot el districte, no hi ha cap més entitat sardanista o de cultura popular que programi sardanes habitualment.

Creu que al Carmel podria sorgir un grup sardanista?
Per formar una entitat sardanista el primer que cal és gent per tirar-ho endavant i que es comprometi amb el projecte. Per una qüestió històrica, el Carmel no és un barri de tradició sardanista, però tinc molts alumnes que viuen aquí, i a més, són d’orígens molts diversos! Des de fa set anys l’Associació de Comerciants patrocina una ballada de sardanes per la Festa Major del Carmel. Tot i que els veïns encara ho veuen com un fet pintoresc, cada any té més èxit, i això és molt enriquidor per al món sardanista i per al barri del Carmel!

emi_3.png©FrankPebrett
Fotos: Núria Millàs

Esta entrada fue publicada en RINCÓN DE ENTREVISTAS. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s